divendres, 31 de desembre de 2010

12

ciutadella, juliol10
De fet, l'única cosa que tenim és temps. 
Tota la resta ve després.
(En record de la M.F.)

dimecres, 29 de desembre de 2010

4 +1




casa, 28/12/10
L'estrella que ens guia és atiada per tots nosaltres en dies com aquests.

dilluns, 27 de desembre de 2010

herba de sant joan

DigitalNatura.org
Hypericum perforatum
A l'Edat Mitjana, es cremava a les cases en què es creia que havia entrat el dimoni, fins el punt que era coneguda com Fuga daemonimu (espanta dimonis). Alguns noms populars, com el del francès i l'italià, són reminiscències d'aquest mal nom. Es diu que cura la malenconia i que atrau l'amor. A la cultura celta, es deia que les fades dolentes, el follets i els mags amb males intencions no entrarien en una casa on les finestres estiguessin protegides amb ramets d'aquesta planta.

diumenge, 26 de desembre de 2010

festes

Així, desenfocats, moguts però lluminosos 
cal que siguin tots aquests moments de festes que passem i que ens esperen. 
Esser-hi amb l'energia del moviment i de la llum.
No cal res més.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Les portes del coneixement

Monestir Sant Feliu de Guíxols, juliol10

"[...] Kitty callà, no pas perquè no tingués res a dir, sinó perquè tampoc no volia obrir els seus pensaments secrets al seu pare. Tanmateix -cosa estranya-, a despit d'estar tan disposada a no sotmetre's al punt de vista del seu pare, a no donar-li accés al seu santuari, tingué la sensació que aquella imatge divina de la senyora Stahl, que durant tot un mes havia portat a la seva ànima, s'havia fet fonedissa per sempre, de la mateixa manera que desapareix la figura formada per un vestit abandonat quan hom s'adona que és buit. No quedava sinó una dona de cames curtes que jeia perquè era malgirbada i que torturava la submisa Vàrinka perquè no l'embolcava amb la manta tal com calia. I cap esforç d'imaginació no era capaç de retornar la madame Stahl anterior. [...]

Cap. 34 d'Anna Karènina de Lev Tolstoi (1877), traducció d'Andreu Nin, editorial Proa (1933)


dimarts, 14 de desembre de 2010

Malles (II)






(Il·luminació Nadal, Barcelona10; atzavares prop del Ridaura;
 posidònia seca; joc infantil a la platja gran de Platja d'Aro)

dilluns, 13 de desembre de 2010

diumenge, 12 de desembre de 2010

dissabte, 11 de desembre de 2010

La lletjor de la rosa

Rosa, casa10
La dulce boca que a gustar convida 
Un humor entre perlas distilado,
Y a no invidiar aquel licor sagrado
Que a Júpiter ministra el garzón de Ida,


Amantes, no toquéis, si queréis vida;
Porque entre un labio y otro colorado
Amor está, de su veneno armado,
Cual entre flor y flor sierpe escondida.

No os engañen las rosas que a la Aurora
Diréis que, aljofaradas y olorosas
Se le cayeron del purpúreo seno;

Manzanas son de Tántalo, y no rosas,
Que pronto huyen del que incitan hora
Y sólo del Amor queda el veneno.

Luis de Góngora

diumenge, 5 de desembre de 2010

Joies

Hi ha gent que després d'una tempesta recorre la sorra buscant alguna cosa de valor.
Si ens hi fixem, sempre després del temporal trobarem algun tresor.
Alga seca de la Conca

dissabte, 27 de novembre de 2010

Durandarte

Segunda parte del ingenioso caballero
don Quijote de la Mancha
Capítulo XXIII
 De las admirables cosas que el estremado  don Quijote contó que había visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa.
[...]
Esto dicho, el mísero Durandarte, dando una gran voz, dijo:

Montseny, febrer07
«¡Oh, mi primo Montesinos!
Lo postrero que os rogaba,
que cuando yo fuere muerto
y mi ánima arrancada,
que llevéis mi corazón
adonde Belerma estaba,

sacándomele del pecho,
ya con puñal, ya con daga».

Oyendo lo cual el venerable Montesinos se puso de rodillas ante el lastimado caballero, y, con lágrimas en los ojos, le dijo: «Ya, señor Durandarte, carísimo primo mío, ya hice lo que me mandastes en el aciago día de nuestra pérdida: yo os saqué el corazón lo mejor que pude, sin que os dejase una mínima parte en el pecho; yo le limpié con un pañizuelo de puntas; yo partí con él de carrera para Francia, habiéndoos primero puesto en el seno de la tierra, con tantas lágrimas, que fueron bastantes a lavarme las manos y limpiarme con ellas la sangre que tenían de haberos andado en las entrañas. Y por más señas, primo de mi alma, en el primero lugar que topé saliendo de Roncesvalles eché un poco de sal en vuestro corazón, porque no oliese mal y fuese, si no fresco, a lo menos amojamado a la presencia de la señora Belerma, la cual, con vos y conmigo, y con Guadiana, vuestro escudero, y con la dueña Ruidera y sus siete hijas y dos sobrinas, y con otros muchos de vuestros conocidos y amigos, nos tiene aquí encantados el sabio Merlín ha muchos años; y aunque pasan de quinientos, no se ha muerto ninguno de nosotros. [...]

dijous, 25 de novembre de 2010

Més val tard que mai

"Intimations of Inmortality ", de William Wordsworth


Flors, Menorca
"What though the radiance with was once so bright
Be now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strengh in what remains behind"


 "Pues aunque el resplandor que en otro tiempo fue tan brillante
hoy esté por siempre oculto a mis miradas,
aunque nada pueda hacer volver la hora
del esplendor en la hierba, de la gloria en las flores,
no debemos afligirnos, pues encontraremos
fuerza en  el recuerdo"

dimecres, 17 de novembre de 2010

Bittersweet

Es fantàstic que al web  all music puguem buscar cançons i grups segons el nostre humor.
Detall de Cala Rovira, Platja d'Aro, nov.10
A més, un estat n'encadena un altre.
Algunes de les baules són aquestes:
autumnal   innocent
intimate    melancholy
plaintive   reflective
sad           wistful
yearning
brooding
literate
poignant
sentimental

sons que, convenientment desats i arxivats, formarien un esplèndid dietari.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Un dia tranquil: un dia alegre

Claustre de l'església de Santa Anna, 
al bell mig de Barcelona, nov.2010


Cala del Pi, Platja d'Aro. Estiuet de Sant Martí, 2010

dimarts, 9 de novembre de 2010

Amor en termes geomètrics II

LABERINT. A vegades de tant dir una paraula ens fa pudor repetir-la en el sentit original. 
Deu ser d'aquells casos en què el valor simbòlic n'ha anat esborrant el més literal: el de línies, parets, ombres... i els buits.

Parets del "Laberint d'ombres"
 davant de la façana del CCCB, novembre10

dimarts, 2 de novembre de 2010

Ales

Monreale, Sicília, estiu09
El valor dels àngels no és en la seva bondat sinó en les seves ales.
Per anar amunt, amunt...
 (per a la C. i la M.)

divendres, 15 d’octubre de 2010

Deus ex machina

A vegades acabem el dia més alegres que al matí. De manera inesperada, sorgeix l'oportunitat de sentir-te acompanyat, i així et distreus.
Pensar, però, que aquesta possibilitat és sempre ben probable pot ser un assumpte perillós.
Palau de Santa Eulàlia, 2009

divendres, 8 d’octubre de 2010

Il·lusió

Retjos de prop de la Divina Pastora, tardor10
Per molta gent, la il·lusió té color, olor, textura, volum i gust. Quina sort!

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Atzar

En un racó d'un suplement cultural es diu que l'atzar és sempre favorable. 
Encara no sé com posar-m'hi per començar-hi a pensar; ben mirat, però, 
potser no cal i simplement és una qüestió de fe.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

dissabte, 2 d’octubre de 2010

A la Maria: Per molts anys!!














Dreams are nothing more than wishes, 

and the wishes just a dream you wish to come true. (Part de la lletra de la cançó The Puppy song de H. Nilsson)
Escolta-la!

dimecres, 29 de setembre de 2010

En Pàmies

Crec que en Pàmies a Bicicleta estàtica en diu Benzodiazepina

Detall d'una mona artesanal familiar
Xocolata de cobertura: és la xocolata que utilitzen els xocolaters i els pastissers com a matèria primera. Pot ser negre o amb llet, però en tot cas es tracta d'un xocolata amb una proporció de mantega de cacau del voltant del 30%, el que suposa el doble que en els altres tipus de xocolata. La cobertura es fa servir per aconseguir una gran lluentor en temperar la xocolata, perquè es fon fàcilment i perquè és molt mal·leable.