dilluns, 31 de maig del 2010

Potser caldria redireccionar els desitjos i 
centrar-los en el possible; apartar-los 
de la realitat virtual que ens acompanya i alimenta.


Cadaqués, maig  10

dijous, 27 de maig del 2010

Final de curs

Tant els somriures -francs i amples- dels adolescents, com les seves llàgrimes furtives i sentides desperten en els adults una irrefrenable enveja saludable. 
Com la poncella, abans de l'esplendor. 

Mascanada, Sant Feliu, maig 10

dilluns, 24 de maig del 2010

dissabte, 22 de maig del 2010

  Pàdova, 2007
Les emocions menen a vegades cap a banys escumosos.
El cava.
I la boira.
La inoportunitat.
Funambulisme per carrers, carreteres i carrerons.
Però, ai! a la llum del dia.
També  to regret?


dijous, 20 de maig del 2010

Anthurium, casa 10
Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. 
Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpaso en una sobrehumítica agopausa. 
¡Evohé! ¡Evohé! 
Volposados en la cresta del murelio, se sentían balpamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.

 Julio Cortázar, Rayuela (1963), cap. 28

dilluns, 17 de maig del 2010

dijous, 13 de maig del 2010

Qui en deu tenir la clau?

Rupià, 2010
Potser no la volem tenir, tampoc.
Ben mirat, potser no val la pena tenir la clau de tot allò que volem descobrir.

diumenge, 9 de maig del 2010



Tira còmica d'un visitant imprevist d'"abelles i glicines": JUVÊNCIO VELOSO
Pertany a una sèrie d'homenatge a les mares.
Benvingut!
http://www.baudoveloso.blogspot.com/

dimarts, 4 de maig del 2010

Esquerdes

Els llocs on van germinar els nostres records són molt més fràgils que les memòries que generen.



diumenge, 2 de maig del 2010

princeses

Una princesa recorda a les altres la seva condició.
Les tres princeses estan molt contentes de recordar que ho són.
Així, essent-ne conscients poden actuar com unes veritables princeses.
Sovint, oblidem el que som i, si això passa, ja ho deixem de ser.
Per tant, que ens recordem sovint que som princeses és del tot necessari.

Girona, 30 d'abril de 2010; després de 2 anys sabàtics.