 |
| Monestir Sant Feliu de Guíxols, juliol10 |
"[...] Kitty callà, no pas perquè no tingués res a dir, sinó perquè tampoc no volia obrir els seus pensaments secrets al seu pare. Tanmateix -cosa estranya-, a despit d'estar tan disposada a no sotmetre's al punt de vista del seu pare, a no donar-li accés al seu santuari, tingué la sensació que aquella imatge divina de la senyora Stahl, que durant tot un mes havia portat a la seva ànima, s'havia fet fonedissa per sempre, de la mateixa manera que desapareix la figura formada per un vestit abandonat quan hom s'adona que és buit. No quedava sinó una dona de cames curtes que jeia perquè era malgirbada i que torturava la submisa Vàrinka perquè no l'embolcava amb la manta tal com calia. I cap esforç d'imaginació no era capaç de retornar la madame Stahl anterior. [...]
Cap. 34 d'Anna Karènina de Lev Tolstoi (1877), traducció d'Andreu Nin, editorial Proa (1933)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada