dissabte, 30 d’abril de 2011

principi...fi

" Fue una espera interminable. No sé cuanto tiempo pasó en los relojes, de ese tiempo anónimo y universal de los relojes, que es ajeno a nuestros sentimientos, a nuestros destinos, a la formación o al derrumbe de un amor, a la espera de una muerte. "

Ernesto SÁBATO (1911-2011), El túnel, (1948)


cera que crema en una taula d'un sopar d'amics

dimarts, 26 d’abril de 2011

diumenge, 24 d’abril de 2011

"Tensions dirigides"

Els desitjos ens estiren i ens empenyen.
I, de cop, som molt més maneables que no ens pensàvem: estira, arronsa, contrau, augmenta, disminueix... 
Creixem i empetitim i la imatge de nosaltres mateixos que dibuixen les nostres accions és canviant i polièdrica. 
És fascinant i també inquietant anar-la observant des de diferents angles.
......

Nei Albertí

Nei Alberti: Tensions dirigides, bronze 09-10 (vista b i c)

Nei Albertí: Tensions dirigides, instal·ació 09-10

dimarts, 19 d’abril de 2011

Blancs IV

però verticals i imponents

Columnes de la Sala Hipòstila, del Park Güell, febrer11
runa i morter per simular marbre.

divendres, 15 d’abril de 2011

Déjavu

Folkies, neohippies, neo....
Els llindars són el més interessant. Els grisos.
Sexy o cutre?


dilluns, 11 d’abril de 2011

diumenge, 10 d’abril de 2011

moviment

Portar les sabates ben netes el diumenge és imprescindible!

Sala de ball del restaurant "La carpa", Banyoles, abril11

dissabte, 9 d’abril de 2011

sms, e-mail, trucada, tweet, buzz, toc, missatge privat, el mur, xat, entrada de bloc, mirada, carta, postal, telegrama, llibre, fax, xiuxiueig, conversa robada, gest, ganyota, carícia...
Lladurs, desembre05

divendres, 8 d’abril de 2011

dilluns, 4 d’abril de 2011

La manera més salvatge, selvàtica i salvadora

Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat escriu el següent:

"Una novel•la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col•loques en un lloc adequat. "

Hi ha persones que ens deixen participar de la novel·la de la seva vida, que també és la nostra: amb elles les paraules són la novel·la. I ens les diuen mirant-nos als ulls. Les sentim i les sentim. Beneïdes siguin aquestes paraules i que no ens faltin mai, tampoc  en els moments més tenebrosos, incerts o desangelats. 
La força de la veu compartida donarà sentit, igual com a la ficció, a fets i situacions que la vida ens ha presentat de manera totalment estranya i inesperada. 

(Per a la C. i en P.)
 escolta "La manera més salvatge" 

identitat

Quina olor podrà substituir la que m'ha acompanyat durant tants anys, ara que ja no la comercialitzen?



diumenge, 3 d’abril de 2011