"[...] Hom l'havia sorpresa en aquesta operació, i ara es feia la confitura de móra en presència de tothom per tal que Agàfia Mikhàilovna es convencés que sense aigua la confitura també sortiria bona.
Agàfia Mikhàilovna, el rostre vermell i amb una expressió de disgust, els cabells embullats i els braços secs nus fins al colze, sacsejava el pot damunt el foc i es mirava ombrívolament les móres, desitjant amb tota l'ànima que no es coguessin. La princesa, que comprenia que tota la rancúnia d'Agàfia Mikhàilovna s'havia de concentrar en ella com a principal consellera pel que feia a la confitura, procurava de simular que estava enfeinada i no s'interessava per les móres, i parlava d'altres coses, però es mirava el foc de reüll."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877), trad. Andreu Nin (1933), Ed. Proa
 |
Móres de Mascanada, Sant Feliu de Guíxols, agost11 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada