"Levin, en mirar-se aquell tros de carn lamentable, féu esforços inútils per tal de descobrir sentiments paternals en la seva ànima. Aquell ésser li produïa només una sensació de repugnància. [...]
Els sentiments que li inspirava aquell petit ésser eren molt diferents dels que esperava. No hi havia res de joiós en aquest sentiment; al contrari. Era una temença nova i dolorosa, la consciència d'una nova esfera de vulnerabilitat. I als primers temps aquesta consciència era tan punyent, la temença que aquell ésser no sofrís era tan forta, que no remarcà el sentiment estrany de joia insensata i fins i tot d'orgull que experimentà aleshores que l'infant va fer un esternut."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 16, 7ena part,
trad. Andreu Nin (1933)
 |
| llum i textures (de maduixa) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada