"Aleshores, en comprendre clarament per primera vegada que a cadascú, i a ell també, no l'esperava res llevat de la mort i de l'oblit etern, decidí que hom no podia viure d'aquella manera, que, o bé calia explicar la pròpia vida de manera que no semblés una mofa pèrfida i diabòlica, o engegar-se un tret.
No féu, però, ni una cosa ni l'altra, sinó que seguí vivint, pensant i sentint, i fins i tot es mullerà i gaudí de moltes joies, i era feliç quan no pensava en el sentit de la vida.
Què significava allò? Significava que vivia bé, però pensava malament."
Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 12, 8a part,
trad. Andreu Nin (1933)
 |
| Descampat, Conil de la Frontera, agost11 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada