No fa falta que tanquis amb clau cada porta,som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
"Camps de maduixes" de A Rússia, d'Antònia Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada