diumenge, 29 d’abril de 2012

dissabte, 28 d’abril de 2012

capital

recorrem la ciutat
-la companyia és l'amor de dues belleses parelles,
de qui som família
i són conegudes pel cognom-
i ens encisem contemplant l'harmonia modernista
i trobem el nostre àngel de la guarda, 
-que en aquest cas té cos de noia rodanxona
que pot presumir d'energia i somriures-
i ens guia a llocs clandestins
i ens fem companyia
                                                                                                                                         i ens fa contentes 
compartir la nostra alegria

Foto from Sali    

dimarts, 24 d’abril de 2012

ser o no ser

hi ha persones que ens recorden qui som i qui podem arribar a ser;
 llavors ve el repòs i  la pau

Venus del mirall,  D. VELÁZQUEZ, (1647-1657)

dilluns, 23 d’abril de 2012

diumenge, 22 d’abril de 2012

simis

"- Me dijo que usted había dicho una vez, cuando era estudiante, que casarse conmigo era lo mismo que casarse con un orangután. ¿Es verdad que ha dicho usted de mí eso? ¡Conteste usted!
- No lo recuerdo; pero es muy posible.
- ¿Que lo haya dicho usted?
- Sí.
- ¿Y qué debía hacer yo con un hombre que paga así la estimación que yo le tengo?
- No sé.
- ¡Si la menos, en vez de orangután, me hubiera usted llamado mona!
- Otra vez será. No tenga usted cuidado.[...]
Pío BAROJA, El árbol de la ciencia (1912), 
cap. VI, Sexta parte "Experiencia en Madrid"

aparador, Barcelona, abril12

dimarts, 17 d’abril de 2012

Paul Auster: 
"todos somos extraños para nosotros mismos y si tenemos alguna sensación de quiénes somos, es solo porque vivimos dentro de la mirada de los demás"
(Via "Que el invierno le bendiga, señor Auster" article de C. Boyero al El País, 14/04/12)



dilluns, 16 d’abril de 2012

dissabte, 14 d’abril de 2012

recherche

a croisedanslemetro la gent deixa missatges a desconeguts i desconegudes que els han captivat un moment
 en veure'ls al metro o al bus.

Els volen  tornar a veure.

detall d'una de les passarel·les del metro de París, on hi ha,a cada pas, informació en xifres sobre el metro, París, abril12

Tu es descendu à Bastille

Je n’ai pas osé. Mardi 13 mars, nous avons échangé des regards merveilleux entre les stations Richelieu-Drouot et Bastille.
Brun, mince et grand, au moins trois têtes de plus que moi. Je portais un long manteau en laine blanche avec une écharpe bleue.
Tu m’as fait le plus beau des sourires. Timide, je n’ai pas osé te répondre. Tu es descendu à Bastille et je regrette de ne pas t’avoir retenu. Je suis descendu à Ledru-Rollin, une station après et tu ne le sais pas.
(Vas baixar a l'estació Bastille
No vaig gosar. Dimarts, 13 de març, ens vam mirar meravellosament entre les estacions Richelieu- Drouot i Bastille.
De cabell castany, prim i alt, com a mínim tres caps més que jo. Jo portava un abric blanc amb un mocador blau. 
Tu em vas fer un gran somriure. Tímida, no vaig gosar contestar-te. Vas baixar a la Bastille i em penedeixo de no haver-te retingut. Vaig baixar a Ledru-Rollin, una estació després i tu no ho saps. )

divendres, 13 d’abril de 2012

dimecres, 4 d’abril de 2012

compartir

a la Flèche d'Or a París, entre gent desconeguda, 
amb ganes de mirar als ulls amb complicitat i compartir la melodia