dilluns, 27 d’agost del 2012

emblema II

Les úniques vacances que valen la pena 
són aquelles en què els plaers són compartits. 


dissabte, 25 d’agost del 2012

sur notre coeur lui-même

Estació de metro, Paris, març12

"D’où viennent ces influences mystérieuses qui changent en découragement notre bonheur et notre confiance en détresse? On dirait que l’air, l’air invisible est plein d’inconnaissables, puissances, dont nous subissons les voisinages mystérieux. Je m’éveille plein de gaieté, avec des envies de chanter dans la gorge. – Pourquoi ? – Je descends le long de l’eau ; et soudain, après une courte promenade, je rentre désolé, comme si quelque malheur m’attendait chez moi. – Pourquoi ? – Est-ce un frisson de froid qui, frôlant ma peau, a ébranlé mes nerfs et assombri mon âme ? Est-ce la forme des nuages, ou la couleur du jour, la couleur des choses, si variable, qui, passant par mes yeux, a troublé ma pensée ? Sait-on ? Tout ce qui nous entoure, tout ce que nous voyons sans le regarder, tout ce que nous frôlons sans le connaître, tout ce que nous touchons sans le palper, tout ce que nous rencontrons sans le distinguer, a sur nous, sur nos organes et, par eux, sur nos idées, sur notre coeur lui-même, des effets rapides, surprenants et inexplicables."

Guy de MAUPASSANT, "Le Horla", 1887

("D'on vénen aquestes influències misterioses que fan que el nostre bon humor es torni desànim i la nostra confiança, angoixa ? Podríem dir que l'aire, l'aire invisible és ple de coses irrecognoscibles, poders de qui nosaltres experimentem la misteriosa proximitat. Em llevo ple d'alegria, amb ganes de cantar. Per què? Faig una passejada prop de l'aigua, i després d'una petitat estona, em sento trist, com si m'esperés alguna cosa dolenta a casa. Per què? És potser un calfred que m'ha tensat els nervis i ha enfosquit la meva ànima? Potser la forma dels núvols, o el color del dia, el color de les coses, tan canviant als meus ulls, el que ha trasbalsat el meu pensament? Qui ho sap? Tot el que ens envolta, tot el que veiem sense mirar, tot allò amb què anem topant sense adonar-nos-en, tot el que toquem sense palpar, tot el que anem trobant sense ésser-ne conscients genera en nosaltres, en els  nostres òrgans i a partir d'ells en les nostres idees i en el nostre cor mateix, uns efectes ràpids, sorprenents i inexplicables.")

dimarts, 21 d’agost del 2012

dijous, 16 d’agost del 2012

diumenge, 12 d’agost del 2012

dissabte, 11 d’agost del 2012

paraules evocadores V

Cala Margarida, Palamós, setembre11

varada     echouée
beached       embarrancada 

divendres, 10 d’agost del 2012

dos, dos


tomates, jardí casa la mare, agost12

"Se ha comparado muchas veces la amistad con el amor, en ocasiones como pasiones complementarias y en otras, las más, como opuestas. Si se omite el elemento carnal, físico, los parecidos entre el amor y la amistad son obvios. Ambos son efectos elegidos libremente, no impuestos por la ley o la costumbre, y ambos son relaciones interpersonales. Somos amigos de una persona no de una multitud; a nadie se le puede llamar, sin irrisión, "amigo del género humano". La elección y la exclusividad son condiciones que la amistad comparte con el amor. En cambio, podemos estar enamorados de una persona que no nos ame pero la amistad sin reciprocidad es imposible."
Octavio PAZ, La llama doble, 1993

dimecres, 8 d’agost del 2012

dimarts, 7 d’agost del 2012

maons

Quan una casa es converteix en una llar?
Quan una llar es torna només una casa?

Beauvais, França, abril12

dilluns, 6 d’agost del 2012

emoció

Ona Carbonell i Andrea Fuentes, en l'actuació de duos lliures, 
fase semifinal dels Jocs Olímpics de Londres 2012

diumenge, 5 d’agost del 2012

balls



Figueres, abril12

Voltant i voltant
amb la boca oberta de riure, de parlar i de beure.

I la satisfacció de veure 
que el que cada any és 
igual 
és sempre 
diferent.


(To Sali)

divendres, 3 d’agost del 2012

más por poesía que por verdad

"El almuerzo"
No sin trabajo un cronopio llegó a establecer un termómetro de vidas. Algo entre termómetro y topómetro, entre fichero y curriculum vitae.
Por ejemplo, el cronopio en su casa recibía a un fama, una esperanza y un profesor de lenguas. Aplicando sus descubrimientos estableció que el fama era infra-vida, la esperanza para-vida, y el profesor de lenguas inter-vida. En cuanto al cronopio mismo, se consideraba ligeramente super-vida, pero más por poesía que por verdad. A la hora del almuerzo este cronopio gozaba en oír hablar a sus contertulios, porque todos creían estar refiriéndose a las mismas cosas y no era así. La inter-vida manejaba abstracciones tales como espíritu y conciencia, que la para-vida escuchaba como quien oye llover tarea delicada. Por supuesto la infra-vida pedía a cada instante el queso rallado, y la super-vida trinchaba el pollo en cuarenta y dos movimientos, método Stanley-Fitzsmmons. A los postres las vidas se saludaban y se iban a sus ocupaciones, y en la mesa quedaban solamente pedacitos sueltos de la muerte.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Montparnasse, Paris, març12

dimecres, 1 d’agost del 2012