diumenge, 30 de setembre de 2012

dijous, 20 de setembre de 2012

valentia

"El anciano siguió contándole a Núñez que el tiempo había sido dividido en calor y frío, que son los equivalentes ciegos del día y la noche, y que era bueno dormir durante el calor y trabajar durante el frío, de forma que ahora, si no fuera por su llegada, todo el poblado de los ciegos estaría durmiendo. Dijo que Núñez debía de haber sido creado especialmente para entender la sabiduría que ellos habían adquirido y para servirles, y que a pesar de toda su incoherencia mental y sus tropezones tenía que ser valiente y hacer lo posible por aprender. Al oír aquello toda la gente que estaba en la puerta emitió murmullos de aprobación. Dijo que la noche -porque los ciegos llaman noche a su día- ya estaba tocando a su fin, y que ahora todos debían irse a dormir. Le preguntó a Núñez si sabía dormir y Núñez dijo que sí pero que antes de dormir quería comer. "

H.G. WELLS, El país de los ciegos (The country of the blind),
trad. Javier Calvo, Ed. Acantilado, 2004

es BALUARD, Museu d'art modern i contemporani de Palma, juliol12

diumenge, 16 de setembre de 2012

MMVV

carpa negra
carpa vermella
sales amb noms de continents que no existeixen
espais immensos de noms dolços...
sentits preparats, 
i la sort de la companyia
Plaça Major de Vic,MMVV setembre12

Vic, MMVV, setembre12

(Gràcies, Barni & Cesc)

dissabte, 15 de setembre de 2012

dilluns, 10 de setembre de 2012

explorar


Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)


[...]
P. Dice que “la mirada nutre la pintura” y rechaza “la muerte de la pintura”.
R. La muerte de la pintura es el gran tema, es la pintura misma. Me gusta mucho pintar la
muerte de la pintura, hablar y pintar. Me atraen los límites y explorarlos, es sugerente indagar
en los extremos. Se trata de algo que tiene que ver con el Himalaya, extremo espiritual y físico
del mundo, como el acantilado dogón y el desierto. Es la mejor situación, cuando parece que
no hay nada que hacer. Pinto, dibujo o hago escultura en mis cerámicas, la pintura está en las
esculturas, o al revés, sin categorías.
[...]

Entrevista d'Andreu Manresa a Miquel Barceló, "El pintor viajero". El País, Babelia. 8 setembre de 2012


Il·lustració de Chauvet, 2011 de M. BARCELÓ, (llibre sobre les coves de Chauvet, França)

diumenge, 9 de setembre de 2012

dissabte, 8 de setembre de 2012

Samsó i Dalila / Dalila i Samsó



16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, 17 li va obrir el cor dient:
--No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes.
18 Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus:
--Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà. 19 Dalila va fer que Samsó s'adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d'afeblir-se i va perdre la força.
20 Dalila cridà:
--Samsó, els filisteus són aquí!
Ell es despertà, pensant que se'n sortiria i se'n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell. 21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. 22 Mentrestant, el cabell de Samsó havia començat a créixer, com abans de rapar-lo. [...]

25 Enduts per l'alegria, la gent va cridar:
--Feu venir Samsó i que balli davant nostre!
El feren venir de la presó i ballava davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple.
26 Samsó va demanar al noi que el guiava:
--Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè m'hi pugui repenjar.
27 El temple era ple d'homes i dones. També hi eren tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó.28 Llavors ell va invocar el Senyor:
--Senyor, Déu sobirà, recorda't de mi, t'ho demano! Retorna'm la força per aquesta sola vegada, Déu meu, perquè d'un sol cop pugui venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
29 Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i s'hi va repenjar, la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. 30 Llavors va cridar:
--Que mori jo amb tots els filisteus!
Va empènyer amb totes les seves forces, i el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que eren a dins. Samsó en va matar més en el moment de morir que no pas quan vivia.

La Bíblia (versió online), Jutges 16 (6-22, 25-30)

dimecres, 5 de setembre de 2012

Eixos verticals IV


La verticalitat
construïda  poc a poc, 
amb materials nobles, 
i constància
acaba essent 
bella i sòlida. 









Part de l'edifici de les Destilerias Bonet, on es fa 
l'estomacal Bonet, Sant Feliu de Guíxols, agost12

diumenge, 2 de setembre de 2012

D'on vénen, els vampirs?

Els contes de vampirs refresquen


(Roques del camí de ronda entre la platja de Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol) 

Emili OLCINA, ed. El llit sota la tomba (De Goethe a Scott Fidgerald, 1797-1927), 
Ed. Laertes, 2003