dimecres, 31 d’octubre de 2012

tel



                                                        L VC
                                     Topant de cap en una i altra soca,
                                   avançant d’esma pel camí de l’aigua,
                                   se'n ve la vaca tota sola. És cega.
                               D'un cop de roc llançat amb massa traça,
                               el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
                                se li ha posat un tel: la vaca és cega.
                              Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
                            mes no amb el ferm posat d'altres vegades
                               ni amb ses companyes, no: ve tota sola.


                            Ses companyes, pels cingles, per les comes,
                                    pel silenci dels prats i en la ribera,

                             fan dringar l'esquellot, mentre pasturen
                            l'herba fresca a l'atzar… Ella cauria.
                                 Topa de morro en l'esmolada pica
                                 i recula afrontada… Però torna,
                               i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
                                 Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
                                     al cel, enorme, l'embanyada testa
                                   amb un gran gesto tràgic: parpelleja
                                   damunt les mortes nines, i se’n torna
                                   orfe de llum sota del sol que crema,
                                     vacil·lant pels camins inoblidables,

                                    brandant llànguidament la llarga cua.

JM

com una abraçada

dilluns, 29 d’octubre de 2012

fràgil o blancs XXX

és més fàcil trencar un got
que fer-lo (expressió malienca)

alga seca a la platja, la Conca, octubre12

dissabte, 27 d’octubre de 2012

sort

El mar, sorra, núvols, la lluna
bellesa indecent
trànsit

platja de Platja d'Aro, octubre12

dimecres, 24 d’octubre de 2012

dilluns, 22 d’octubre de 2012

ruleta

"Home, la cosa més normal del món, i ho avalen segles i segles, i mil·lennis i mil·lennis, és estar mort. El que no és tan habitual és estar viu. Això sí que és una cosa digna de celebrar. Hi ha la tendència a creure que l’adversitat t’enfonsa l’existència, però jo crec que és una gran sort que em passi una adversitat de la categoria que sigui, perquè la normalitat és estar mort. Estar viu és un misteri i s’ha de celebrar."

                                                                                      foto: Sali
Moh!, estiu 2012

divendres, 19 d’octubre de 2012

pluges i ritmes

plou però no plou,
no plovia però plovia,
plourà i farà sol,
farà sol i plourà

Sant Feliu, 2011

dijous, 18 d’octubre de 2012

rhoneil





Sí, realment hipnòtic!
Gràcies, Annaguapa!

diumenge, 14 d’octubre de 2012

previsió

el mal que ens espera no està previst;
però el bé, tampoc

                                                                                        foto: Sali
Girona, octubre12

dimecres, 10 d’octubre de 2012

resiliència

o autorretrat amb companyia
en un entorn exòtic de ciutat acabat de descobrir 

Barcelona, juliol12

dissabte, 6 d’octubre de 2012

matí

MATTINA

M'illumino
d'immenso.
Giussepe UNGARETTI (1888-1970)

Illa de Cabrera, juliol12

dijous, 4 d’octubre de 2012

desguitarrat

metro, Barcelona, juliol12

"En estat malaltís, els somnis es fan sovint destacadissos per llur relleu, la claredat i la semblança llurs amb la realitat. El somni adopta a vegades formes monstruoses; però les circumstàncies i el procés de tota la representació apareixen, malgrat tot, tan versemblants i amb uns detalls tan subtils, tan inesperats, tan en harmonia des del punt de mira artístic amb el conjunt del quadre, que, en estat de vetlla, hom ni tan sols podria imaginar-se'ls, encara que fos un artista com Puixkin o com Turguenev. Aquests somnis malaltissos es recorden sempre durant llarg temps i produeixen una forta impressió en l'organisme ja desguitarrat i exitat de l'home." 

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866), trad. Andreu Nin, 
Ed. Enciclopèdia Catalana, 2005