diumenge, 15 de setembre del 2013

comunicació IV

o sensacions intransferibles

Paris, 
gener13

"-Us plauen les cançons de carrer?-digué de sobte Raskòlnikov adreçant-se a un vianant més aviat vell que jove que s'havia aturat prop d'ell i que tenia l'aire d'un badoc desenfeinat. L'interpel·lat guaità Raskòlnikov amb esbalaïment-. A mi em plauen - prosseguí Raskòlnikov, però com si fos de tota altra cosa que parlés-, em plau quan hom canta acompanyat de l'orgue en una vesprada de tardor, fosca i humida (cal absolutament que sigui humida), quan els rostres de tots els vianants són pàl·lids-verds i malaltissos, o bé quan la neu mullada cau verticalment sense un alè de vent, sabeu?, i a través d'ella lluen els fanals de gas...
-No ho sé... Perdoneu...-barbotejà l'interpel·lat, el qual, astorat per la pregunta i per l'aspecte estrany de Raskòlnikov, passà a l'altra banda del carrer. [...]"
F.DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), trad. Andreu Nin, Ed. Proa