dimecres, 30 d’octubre de 2013

dijous, 24 d’octubre de 2013

És així i no és així

Museu Dalí, 
febrer13

"Al galliner del circ"

Quan, a una qualsevol amazona de circ tísica i xaruga, un capitost fuetejador i despietat l'ha feta giravoltar mesos i mesos sense descans per la pista de l'envelat damunt un cavall trontollant i davant un públic incansable, brunzinant damunt el cavall, llançant petons, vinclant-se de cintura, i quan aquest joc sota la bramadissa inestroncable de l'orquestra i dels ventiladors s'ha vist sempre prosseguit de cara a un esdevenidor sempitern gris, acompanyat de la claca d'uns aplaudiments fungibles i altre cop de nou represos que no eren sinó com martinets de vapor -llavors potser és quan un jove espectador del galliner s'acuita a descendir totes les grades avall, a precipitar-se en la pista i a cridar: "Prou!", enmig de la fanfara d'una orquesta que a tot s'adapta. 
Com que no és així, però, una formosa dama, blanca i vermellenca, fa la seva entrada voleiant entre els cortinatges que obren al seu davant uns ufanosos lacais; el director, cercant sol·lícit i abnegat els seus ulls, li surt a l'encontre; l'aixeca acuradament fins a dipositar-la damunt el destrer, com si fos la seva néta més estimada que es disposa a emprendre un perillós viatge; no pot decidir-se a fer el senyal amb el cop de fuet; finalment, però, tot sobreposant-se, el fa espetegar; i es posa també a córrer al costat del cavall amb la boca oberta, resseguint les mirades atentes els salts de l'amazona; a penes pot comprendre la seva habilitat artística; intenta de fer crits d'avís amb exclamacions en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les cingles a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb les mans alçades a callar; en acabat ajuda a descendir la petita del cavall, encara tremolós, li fa un petó a cada galta i considera insuficients totes les ovacions tributades pel públic; ella, mentrestant, repenjant-se en ell, de puntetes, envoltada de pols, amb els braços estesos i el caparró fet enrera, vol compartir amb tot el circ la seva felicitat -com que això és així, l'espectador del galliner posa la cara damunt la barana i, durant la marxa final, com submergit en un somni feixuc, plora, sense saber-ho. 

F. KAFKA, Un metge rural, trad. Josep Murgades

dimecres, 23 d’octubre de 2013

dimarts, 22 d’octubre de 2013

23:59

Sovint 
les carrosses de cristall
tornen a ésser aquelles carbasses.

I a vegades,
 en tenim ganes.

L'Havana vieja, 
Cuba, setembre13

diumenge, 20 d’octubre de 2013

monstres, mutilacions, colors, moviments, deliris, somnis

 I miss you / but i haven't met you yet / so special / but it hasn't happened yet
you are gorgeous / but i haven't met you yet / I remember / but it hasn't happened yet

and if you believe in dreams /or what is more important / that a dream can come true
I will meet you/ I was peaking / but it hasn't happened yet / I haven't been given
my best souvenir / I miss you / but i haven't met you yet
I know your habits / but wouldn't recognize you yet

and if you believe in dreams / or what is more important / that a dream can come true
I will meet you / I'm so impatient / I can't stand the wait / when will i get my cuddle?
who are you?

I know by now that you'll arrive / by the time I stop waiting


dissabte, 19 d’octubre de 2013

colors i la cançó

Casa a la Plaza Vieja, 
La Havana, Cuba,
setembre13

CANCIÓN ÚLTIMA

Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes 
pasiones y desgracias. 

Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa, 
con su ruinosa cama. 

Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.

El odio se amortigua 
detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza. 

M. HERNÁNDEZ, El hombre acecha (1937-1939)

divendres, 18 d’octubre de 2013

coordenades

a vegades, 
la distància en l'espai
és també
distància en el temps, els temps

Habana vieja, 
Cuba, setembre13

dijous, 17 d’octubre de 2013

dimecres, 16 d’octubre de 2013

cronos

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

La Conca, Platja d'Aro,
setembre13

dilluns, 14 d’octubre de 2013

diumenge, 13 d’octubre de 2013

capgròs, capgrossa

 CAPGROSSADA f. 
Acció irracional o pròpia d'un enteniment curt (Llofriu); cast. tontería.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll


capgrossos, Olot, 
agost13

dissabte, 12 d’octubre de 2013

reformular

les semblances asseguren la compatibilitat?


figues de moro, 
via verda, Sant Feliu de Guíxols, 
agost13

dimarts, 8 d’octubre de 2013

to wait for

To remember.
El temps a la natura passa més lentament.
L'espera i la paciència
se senten i s'assumeixen de manera franca 
i plena d'il·lusió.
Parada en el camí cap a l'Havana
tornant de Viñales, 
Cuba, setembre13

eixos verticals XII

Paisatge ideal: 
eixos verticals 
per crear 
un horitzó ferm i engrescador

Cuba,
 on the road, prop de l'Havana, 
setembre13

dilluns, 7 d’octubre de 2013