És així i no és així

Museu Dalí, 

febrer13

"Al galliner del circ"

Quan, a una qualsevol amazona de circ tísica i xaruga, un capitost fuetejador i despietat l'ha feta giravoltar mesos i mesos sense descans per la pista de l'envelat damunt un cavall trontollant i davant un públic incansable, brunzinant damunt el cavall, llançant petons, vinclant-se de cintura, i quan aquest joc sota la bramadissa inestroncable de l'orquestra i dels ventiladors s'ha vist sempre prosseguit de cara a un esdevenidor sempitern gris, acompanyat de la claca d'uns aplaudiments fungibles i altre cop de nou represos que no eren sinó com martinets de vapor -llavors potser és quan un jove espectador del galliner s'acuita a descendir totes les grades avall, a precipitar-se en la pista i a cridar: "Prou!", enmig de la fanfara d'una orquesta que a tot s'adapta. 

Com que no és així, però, una formosa dama, blanca i vermellenca, fa la seva entrada voleiant entre els cortinatges que obren al seu davant uns ufanosos lacais; el director, cercant sol·lícit i abnegat els seus ulls, li surt a l'encontre; l'aixeca acuradament fins a dipositar-la damunt el destrer, com si fos la seva néta més estimada que es disposa a emprendre un perillós viatge; no pot decidir-se a fer el senyal amb el cop de fuet; finalment, però, tot sobreposant-se, el fa espetegar; i es posa també a córrer al costat del cavall amb la boca oberta, resseguint les mirades atentes els salts de l'amazona; a penes pot comprendre la seva habilitat artística; intenta de fer crits d'avís amb exclamacions en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les cingles a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb les mans alçades a callar; en acabat ajuda a descendir la petita del cavall, encara tremolós, li fa un petó a cada galta i considera insuficients totes les ovacions tributades pel públic; ella, mentrestant, repenjant-se en ell, de puntetes, envoltada de pols, amb els braços estesos i el caparró fet enrera, vol compartir amb tot el circ la seva felicitat -com que això és així, l'espectador del galliner posa la cara damunt la barana i, durant la marxa final, com submergit en un somni feixuc, plora, sense saber-ho. 

F. KAFKA, Un metge rural, trad. Josep Murgades