dimecres, 29 de gener de 2014

perquè val la pena anar fent, anar fent...

Geòrgia!!



(Segon premi al correcurts de Cassà de la Selva 2011, realitzat íntegrament en 24 hores, incloent rodatge, edició i postproducció. El curt té una durada màxima de 2 minuts i ha d'incloure un objecte facilitat pel jurat, en aquesta ocasió una ampolla de cervesa d'importació Franciskaner.)
Guanyador del premi amics de Miquel Porter

dimarts, 28 de gener de 2014

calendari. Dosis projectes gràfics


Vivim en un món absurd. Veritat irrebatible.
En voleu exemples?
En un món on la gent passa gana però es llencen tones de menjar, mentre a Filipines el tifó Yolanda causava més de 10.000 víctimes al novembre passat, es pagaven 142,4 milions d'euros en una subhasta per un tríptic de Francis Bacon. Hi ha millor definició de l'absurd?
Però l'home -ho deia Albert Camus al seu Mite de Sísif-, malgrat ser incapaç d'entendre el món, ha d'enfrontar-se en tot moment a aquesta incomprensió. En altres paraules: si el món és il·lògic i insensat, no deixarà de ser-ho perquè nosaltres vulguem ocultar-ho; l'absurd ens planta cara i li hem d'aguantar la mirada...!
Per aquesta raó des de Dosis hem dedicat aquest any el calendari a l'absurd. I la veritat és que no ens ha costat gaire, ni per tarannà ni per tradició, perquè a Catalunya hem tingut veritables mestres en la matèria: Salvador Dalí i l'absurd del subconscient; la Colla de Sabadell, amb el seu humor gratuït i corrosiu; Joan Brossa i els seus poemes visual, o Manuel de Pedrolo, amb l'obra Homes i No, entre d'altres. En definitiva, ens sentim hereus d'aquesta tradició i hem volgut aportar-hi el nostre humil granet de sorra.
Aquest any, el calendari conté 53 poemes visuals -podríem fer servir aquest terme- un per a cada setmana, en què ens hem permès tallar el fil que uneix significant i significat, per després tornar-lo enganxar fent-hi un petit nus d'humor fonètic absurd. I ho hem de reconèixer, el resultat no sempre ha està a l'altura dels nostres propòsits [...], però hem de dir que, en general, les combinacions mot-il·lustració que us oferim han provocat reaccions que anaven des del somriure quasi imperceptible a la hilaritat desbocada, passant -això sí- per la ganyota de despaprovació o la mirada d'estranyesa.

Que gaudiu de la desraó!

Feliç 2014!
(pròleg de Josep Solà, Pitu)


detalls del calendari de Dosis Projectes Gràfics 2014


dijous, 23 de gener de 2014

dimecres, 22 de gener de 2014

fortuna

[...], 
pues jamás el esfuerço desayuda la fortuna.

Fernando de Rojas, La Celestina (1499), 
Ed. Vicens Vives, 2011, (Acto IV, Escena II)

desembocadura del Ridaura, Platja d'Aro
gener14

diumenge, 19 de gener de 2014

Fermer l'oeil


Rêve Pour l'hiver
À ***Elle
L'hiver, nous irons dans un petit wagon rose
Avec des coussins bleus.
Nous serons bien. Un nid de baisers fous repose
Dans chaque coin moelleux.

Tu fermeras l'oeil, pour ne point voir, par la glace,
Grimacer les ombres des soirs,
Ces monstruosités hargneuses, populace
De démons noirs et de loups noirs.

Puis tu te sentiras la joue égratignée…
Un petit baiser, comme une folle araignée,
Te courra par le cou...

Et tu me diras : "Cherche !", en inclinant la tête,
- Et nous prendrons du temps à trouver cette bête
- Qui voyage beaucoup...

En Wagon, le 7 october 1870

Arthur RIMBAUD
Oeuvres complètes, Ed. Flammarion, 2010

( "Somni d'hivern"
A l'hivern, anirem dins un petit vagó rosa, amb coixins blaus. Estarem bé. Un niu de pentons folls reposa a cada racó melós. 
Tancaràs els ulls per no veure, pels vidres, gesticular les ombres, les monstruositats furioses, populatxo de dimonis i llops negres. 
Més tard, sentiràs una esgarrapadeta a la galta...Un petit petó, com una aranya bogeta et correrà pel coll.
I em diràs: Busca-la!, inclinant la testa. - I ens pendrem el temps per trobar la bestioleta que tant viatja.) 

dissabte, 18 de gener de 2014

promeses grotesques

[...]
- Et vaig dir que m'havia semblat bé, no que m'hagués agradat. 
- És a dir: que no et va agradar. 
L'hi ha de dir:
- Odio el menjar japonès. 
Ella el mira als ulls, sorruda. 
- Saps que a mi m'agrada molt. 
- Ho sé. 
Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s'estima més no trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa: que precisament una de les coses que li desagraden d'ella (i que lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants d'aquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques. Ella li diu que és un imbècil. Ell es veu obligat a dir-li que no se sent gens imbècil i que està convençut que, si s'hagués de provar qui posseeix un cervell més potent, el d'ella no seria el guanyador. Aquestes paraules acaben d'ofendre la noia, que el bufeteja, irada, mentre li torna a dir que és un imbècil, un imbècil crònic, que ho serà tota la vida i que no el vol tornar a veure mai més, proposta amb la qual ell està de seguida d'acord. 

"Amb el cor a la mà", dins
Q.MONZÓ, El perquè de tot plegat, Ed. Quaderns Crema, 1993

S'Agaró, gener14

divendres, 17 de gener de 2014

divendres, 10 de gener de 2014

també se'ns conquista per l'estómac

- He fet el flam amb llet sencera i ous de pagès  - Les sèpies són millors aquí - Les hamburgueses d'aquesta carnisseria són boníssimes - Creo que he preparado poca comida  - Sí, les galetes són de mantega - Mañana, buñuelos de malanga - Aquests snacks són molt fàcils de fer  - Vols crema de carrota? -Els entrants són sorpresa
Qui ens cuina amb amor 
ens arriba al cor.


flam d'ou, casa,
gener14

dimarts, 7 de gener de 2014

Eixos verticals XIV

tortuosos, 
postfestum
però verticals
plaça Sant Miquel, Barcelona
Monument als castellers, 
Antoni Llena, desembre13

dilluns, 6 de gener de 2014

en el terrat, tasques:

1. mantenir tot el que ja tenim
2. ajustar peces: 
que el cor desitgi el que la ment necessita

instal·lació de terrats de la Plaça Sant Jaume, 
Barcelona, desembre13

divendres, 3 de gener de 2014

homes I: Bartomeu

(To Bartomeu Vilà Pujolàs,
professor del Col·legi Sant Josep)

Pròleg a L'Atzavara, 
de Bartomeu Vilà

Seiem davant per davant, amb dues tasses de te ben a la vora i parlem.
Sempre ens ha estat fàcil fer-ho, des de fa molt temps: deu, quinze, vint...; ja fa més de vint anys. Ara, però, la mirada és nova, macerada pel pas del temps i també pel canvi de rol. Ara som amics, ja no professor i alumna; ens podem mirar directament als ulls amb complicitat i somriures.
I, entre glop i glop, ens expliquem moments que no hem compartit i que tenim desats en un lloc càlid de la memòria. D'un assumpte passem a un altre amb agilitat i elegància, ens anem seguint amb atenció i també amb la curiositat que genera l'aroma de la descoberta. Els detalls no dits i les sensacions ara revelades van dibuixant i reconstruint aquestes noves persones que som –i que són també les de sempre–.
Intercanviem anècdotes professionals, parlem de coneguts, rememorem amb nostàlgia o estranyesa situacions ja molt llunyanes, i, a poc a poc, ens trobem compartint sensacions menys masegades. En Bartomeu m'explica coses senzilles, petites, que per això mateix són grans i importants. Una d'elles, i per mi una de les més desconegudes, és el moment que va arribar a Sant Feliu.
Després de viure entre camps i muntanyes, submergit en textos densos, profunds, en la llengua de Ciceró, s'aventurava a explorar nous territoris. Arribava a la costa. El trajecte seguia les coordenades de l'esperança i la il·lusió que generen la joventut i l'emoció de la primera feina. I era aquí, vora el mar on la trobaria. Aquell jovenet banyolí poc s'imaginava en aquell moment que es passaria tants anys prop de penya-segats i d'atzavares i que hi faria la vida.
La primera impressió fou la més rotunda: la llum. Mai no havia vist uns contorns de figures, d'arbres, de matolls, de roques, de flors tan ben dibuixats. Tampoc mai abans no havia sentit la potència dels colors de la natura amb aquella intensitat; mai els verds, grocs i blancs havien lluït tant. La blavor del cel també era única. A poc a poc, assaborint cada passa avançava cap a la sorra, cap a l'aigua, i llavors, tot de cop: l'horitzó. L'espai i l'amplitud tantes vegades imaginat i llegit apareixia amb tota la seva esplendor. En sentia el seu poder i era víctima amorosa del seu magnetisme i també –per què no dir-ho– del misteri atàvic que s'hi amaga. L'enamorament entre en Bartomeu i aquell paisatge salabrós va ser instantani. Els penya-segats, els pins, les atzavares, aquell poble enclotat ple d'encant –emmurallat per roques esquinçades pel garbí i la tramuntana– van niar en el seu cor i en el seu pensament.
En el relat d'aquest record puc veure encara la guspira de l'emoció per la bellesa. Passat aquest moment, tornem a la conversa viva i intensa.
Aquest cop sobre la professió que compartim, però des de la distància enriquidora que separa les nostres trajectòries. I ve el record d'en Bartomeu com a professor. No em puc estar de dir-li que em va fer un dels regals més importants i valuosos que he rebut al llarg de la meva vida: l'amor per la cultura. A molts adolescents va mirar d'inculcar-nos el respecte, l'atenció, el rigor en el coneixement, i la curiositat crítica per allò que representa el nostre passat com a individus i també com a poble. També les arts se situaven al mateix nivell que qualsevol dada científica i eren igual d'importants que una gesta històrica memorable. Llegir i escriure eren activitats bàsiques, essencials, que ens brindaven infinites possibilitats de coneixement, de reflexió, de plaer... Fer-ho feia despertar el millor de nosaltres com a joves, i esbossava tot el que en un futur seríem capaços de pensar i d'incorporar a les nostres vides. Ensenyar-nos-ho de la manera com ho va fer en Bartomeu va ser la garantia que mai més no estaríem sols. Obrir un llibre o aventurar-nos a escriure quatre ratlles ens distreu dels neguits de l'edat adulta, ens falca en un lloc des del qual podem intentar esbrinar el perquè de tot plegat, o bé triar els referents que volem com a muses dels nostres dies.
Llegir i escriure ens fa sentir vius. A partir de les nostres històries i de les alienes podem assaborir el goig de viure. Així, en Bartomeu em comenta que en els últims temps es dedica a fer-ho més que mai. De fet, jo ja coneixia algunes de les seves composicions: obres de teatre, guions de pel·lícules –filmades amb mitjans rudimentaris–, textos en prosa evocadors... La literatura sempre ha estat present a la seva vida, però és ara quan pot dedicar-hi més estones i il·lusió. Les pàgines que vénen a continuació en són el fruit. En elles, els perfums de Verdaguer i de Maragall hi són presents, com també aquesta admiració i enamorament pel paisatge de la terra que l'ha acollit. Contemplar la natura en tota la seva esplendor i força no cansa mai, em comenta. La bellesa inabastable, sempre canviant i sorprenent de la mar i el seu entorn pren vida de forma ben rotunda al mig de la història d'amor que vertebra la narració. El text és, doncs, una sentida oda a aquest món natural que ens inspira tothora, i que ens agombola dia a dia fent que sortir a prendre l'aire sigui contemplar un espectacle únic i magnífic. Em comenta també que l'ha escrit seguint aquesta passió i que vol compartir-lo amb tots nosaltres. Li dic que és molt bona idea i que ho farem amb tota l'atenció i dedicació que es mereix. Naturalment.
Endinsem-nos, doncs, en aquest mar de lletres, i deixem-nos endur per la força de la natura i la de les paraules. D'aquesta manera tancarem aquest cercle d'amor i companyia que també pot ser la lectura i la literatura.

Montse Carré

dijous, 2 de gener de 2014

polaroids Whatsapp

estats
A: (camuflats)

closer
easy...easy
run, clever boy!
Be happy
Best feeling on earth #snowboarding
Busy
ka sa tiamadjirila
Sens racines, pas de fruits
Bienvenuto
Tomorrow never knows
It's amazing what you can hide just by putting on a smile
Ciao
Battery about to die
Sssssap!
Home sweet home...
Rooooock it
Candy

B:(imperatius)

Namaste
Carpe diem
Rock and Roll
Feliç 2014
Bones Festes
Si la vida no et somriu, fes-li pessigolles
Què tal?


C: (críptics)

<[·_·]>
m.a.r
Amundsen II
TBC



D: (declaracions)

Feliç
Nace el día y le vemos decir buenos días con sus rayos nuestro animo se levanta y al caer la tarde nos deja un cielo a naranjado
Ocupat
volem viure en una Catalunya lliure!
Un viatge de cinc mil milles comença per un sol pas
En un dinar de Nadal!!
Primer NADAL amb la peke
Lluitant, energia positiva i molta esperança
Esperant
Lo que mes estimo es el meu home!!
La meva vida son els meus dos homenetes. Sou lo més gran. Us estimo molt. Sempre hi seré pel què necessiteu.
Enamora de la vida aunque a veces duelaaaaaa

Captura del dia 2 de gener de 2014,
reproduïts literalment

dimecres, 1 de gener de 2014

xifres i lletres

tres, quatre o cinc països
cap pàtria
una, dues o tres edats
un, dos, tres o quatre noms
però un sol cor
el meu fillol i jo,
Barcelona,desembre13