divendres, 28 de febrer de 2014

la lluna en un cove

què en fem de seguir la llum del fons del mar, aquella que entreveiem enmig d'ombres i turbulències?
què en fem de seguir la llum de la superfície, diàfana i concreta?
cal que ens allunyem de la superfície ombrívola i turbulenta encara que hi haguéssim vist la llum?
hi és aquesta lluentor? 
potser ens la inventem? 
s'apaga? 
tot és un gran FAKE?

la realitat és el més inversemblant

Cala del Pi, 
Platja d'Aro, gener14

diumenge, 23 de febrer de 2014

dimecres, 19 de febrer de 2014

principis bàsics

calidesa i afecte:
n'hi ha prou
 perquè tot sigui una mica millor.



restaurant "can misèries",
febrer14

Gràcies, Annaguapa!!!!

dimarts, 18 de febrer de 2014

la fe. FE

suma d'experiències pròpies 
i alienes 
que tenen com a resultat
 esperança i optimisme

Restaurant "La penyora", 
Girona
febrer14

dijous, 13 de febrer de 2014

dimarts, 11 de febrer de 2014

somriure, riure

Davant d'arestes i de punxes,
de volums imprevistos,
de volums previstos però innexistents,
de textures agradables,
de tactes aspres,
del que és 
i del que no és, 
somriem!!!


atzavares, 
Sant Feliu de Guíxols,
octubre13

dijous, 6 de febrer de 2014

alquímia

[...]
Pulkhèria Alexàndrovna, tot i que tingués ja quaranta-tres anys, servava encara romanalles de la seva antiga bellesa, a més, semblava molt més jove del que era, la qual cosa s'escau sempre en les dones que serven fins a la vellesa la lucidesa d'esperit, la frescor de les impressions i l'ardència honesta i pura del cor. [...]

F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig, (1866), 
Ed. Proa, trad. Andreu Nin

sabateria, 
Barcelona, gener14

dimarts, 4 de febrer de 2014

fino testimonio

Terapias

Un cronopio se recibe de médico y abre un consultorio en la calle Santiago del Estero. En seguida viene un enfermo y le cuenta cómo hay cosas que le duelen y cómo de noche no duerme y de día no come.

-Compre un gran ramo de rosas- dice el cronopio.

El enfermo se retira sorprendido, pero compra el ramo y se cura instantáneamente. Lleno de gratitud acude al cronopio, y además de pagarle le obsequia, fino testimonio, un hermoso ramo de rosas. Apenas se ha ido el cronopio cae enfermo, le duele por todos lados, de noche no duerme y de día no come.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

Hall d'un hotel de luxe a l'Havana, 
setembre13


escampar i recollir

- Es documentava.
Li vaig oferir un cafè. Li vaig ensenyar les fotos d'aquell dia que hi havia a l'armari d'en Climent ("no cal que hi tornem, amic meu, no cal"). Després es va fixar en les carpetes que tenia escampades i va observar els títols que en Climent havia escrit. Eren cartolines enganxades amb cel·lo sobre la carpeta de plàstic. Hi deia, per exemple: "Versos" (i hi tenia poemes apuntats per fer-los sevir, si calia). I "Hodler. Guions". I "gravats". I "menjars". I "Roma, Campitelli". I "París, octubre". I "arbres" i "moda" (per si tenia necessitat de descriure un arbre o de parlar de com anava vestida una dona). I "cossos ciència". I "Alain Delon". I "càncer, detalls". I "apunts Aldilà / Al di là". I "quadres". I "retalls diari: noia trobada mar enllà, ànecs, engolit per sorra". I "fotos piga". I "fotos platja". I unes quantes més. 
En Domènech em va dir que trobava que ho tenia prou ben arxivat i jo, en part per fer veure que encara hi tenia feina i en part perquè coneixia el contingut de la calaixera i de les notes (disperses) i dels accents exagerats de les fitxes i d'altres papers i llibres que corrien per allà sense rumb, li vaig dir que sí, però que no tant. 
- Potser no tant-vaig dir. 
- D'acord. Ja t'entenc. Ja et va pagant en Jaume?
Li vaig dir que sí. Se'n va anar. "Et convindrien unes floretes a la terrassa", em va dir.

J.M.FONALLERAS, Climent, Ed. Amsterdam llibres, 2013

Bar Mudanzas,
Barcelona, 2012