dilluns, 31 de març de 2014

matemàtiques inexactes

1972   no és   1948
però

42  són   65,

en  canvi
65  no són   42

Sant Martí de Calonge. 
A dins, la mare.
Març14

dissabte, 29 de març de 2014

divendres, 28 de març de 2014

només 2

resistència per no envilir-nos
ànims per anar a veure què passa

sabates, Barcelona13

dimecres, 26 de març de 2014

companyia (II): Bach!

excelsa

companyia (I): Pàmies!

companyia punyent, 
còmica 
i empàtica

"[...]Una nit en què gairebé no es pot moure, sent que l'amor se li agrumolla a la sang i que, literalment, l'asfixia. Estirat a l'ambulància que, amb un fil de veu ha aconseguit demanar per telèfon, recorda els temps en què era capaç d'estimar d'una manera natural, sense ser-ne conscient. La sensació de pànic contrasta amb la quietud que l'envolta: la immobilitat de l'aire, el tacte del pijama, la indiferència professional dels infermers i la presència d'una mort imminent. Si encara li quedessin energies, a l'home li agradaria negociar amb la mort i regalar-li tot l'amor que té a canvi de viure una mica més. Encara que sigui sense amor."

S. PÀMIES,"Segona cançó" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013
Bar la Goleta, Sant Feliu de Guíxols,
setembre13

dissabte, 22 de març de 2014

fer nosa

metro, Barcelona, març14

"[...]
"Fet", diu Schmar i llença el ganivet, esdevingut llast sangonós i superflu, contra la façana de la casa del davant. "Benaurança del crim! Alleugeriment, enlairament per mitjà del vessament de la sang d'altri! Wese, vella ombra nocturna, amic, company de taverna cervesera, t'escoles per una raconada d'un carrer fosc. ¿Per què no ets senzillament una bombolla plena de sang de manera que jo m'assegués a sobre teu i tu desapareguessis del tot? No tot s'acompleix, no tots els somnis en flor maduren, la teva pesada desferra roman aquí, ja indiferent a qualsevol trepitjada. ¿Quina silenciosa pregunta vols venir a fer amb tot això?" [...]"

F.KAFKA, "Un fratricidi" dins 
Un metge rural (1919), trad. Josep Murgades, Ed.Quaderns Crema, 1995

dijous, 20 de març de 2014

fang

Diario de un seductor

No es tu sexo lo que en tu sexo busco
sino ensuciar tu alma:
desflorar
con todo el barro de la vida
lo que aún no ha vivido.


Leopoldo María Panero (1948-2014), El que no ve (1980)


dimecres, 19 de març de 2014

pares i fills

"[...] 
El meu sisè fill sembla, si més no al primer cop d'ull, el més consirós de tots. Un capmoix i tanmateix un xerraire. D'aquí que no sigui fàcil fer-s'hi, amb ell. Si es troba en inferioritat, es decandeix enmig d'una tristesa irremeiable, si assoleix la supremacia, intenta mantenir-s'hi tot xerrant. No li nego, malgrat tot, una certa capacitat de passió entotsolada; de dia sosté una lluita interior per mitjà del pensament, com en un somni. Sense estar malalt -més aviat té molt bona salut-, de vegades trontolla, especialment als capvespres; no li cal ajuda, però, no cau. Potser, la culpa d'aquest fenomen, la té el seu desenrotllament corporal, és massa alt per la seva edat. Això el fa en conjunt desproporcionat, a desgrat d'altres particularitats remarcables per la seva bellesa, com ara les mans i els peus. El front, però, també el té lleig, arronsat de pell i escarransit de formació òssia.[...] "

F. KAFKA,"Onze fills", Un metge rural,(1919) 
trad. Josep Murgades, Ed. Quaderns Crema, 1995


Detall instal·lació de Nadal a la Plaça Sant Jaume, 
Barcelona, 2014

dimarts, 18 de març de 2014

dins


amb el pas del temps
és més a prop,
no més lluny

En record del Tiu, 
Jordi Carré (1976-1996)

diumenge, 16 de març de 2014

en vena...

homes als escenaris i
dones fantàstiques al costat:
Annaguapa, Eva, Sandra, 
Carme i Nurita


Cartell de la 2a edició de "Rock and Tapes",
sèrie de concerts a diferents bars de Sant Feliu de Guíxols, 
organitzat per l'associació Atzavara Club


dijous, 13 de març de 2014

olor d'això


[...]
Pasadas las zarzamoras,
los juncos y los espinos,
bajo su mata de pelo
hice un hoyo sobre el limo.
Yo me quité la corbata.
Ella se quitó el vestido.
Yo, el cinturón con revolver.
Ella, sus cuatro corpiños.
Ni nardos ni caracolas
tienen el cutis tan fino,
ni los cristales con luna
relumbran con ese brillo.
Sus muslos se me escapaban
como peces sorprendidos,
la mitad llenos de lumbre,
la mitad llenos de frío.
Aquella noche corrí
el mejor de los caminos,
montado en potra de nácar
sin bridas y sin estribos.[...]

FG Lorca, "La casada infiel", Romancero gitano, 1928

dimecres, 12 de març de 2014

opcions III: SOMRIURE


de placidesa
i de joia
en sentir
l'escalfor
del sol de mitja tarda
al camp
La Vall d'Aro, 
març14


dimarts, 11 de març de 2014

opcions II: PLORAR

Aparador (versió espectral) de Gucci, 
passeig de Gràcia, Barcelona, 
març14


" Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, 
nunca."

Julio CORTÁZAR, "Instrucciones para llorar", Historias de cronopios y de famas, 1962

dilluns, 10 de març de 2014

Opcions I: RIURE



"Me llamo John Pechman, me contestó muy serio y parodiándome, tengo más de noventa años y fui concebido en el hotel Rebret de Decatur, Illionois. Nací en el Hospital Presbiteriano de aquella ciudad y me crié en Brooklyn, Nueva York. Jugué al beisbol en Central Park y conocí a mi secretaria, luego primera esposa, en uno de esos cotillones inagotables que había antes en el Waldorf. Estuve cuatro años con Ruth. Y ella, justo ya hacia el final de nuestro matrimonio, me acompañó a Hollywood cuando me encargaron trabajar en el dichoso guión de esa película. ¿Cómo no voy a acordarme de Tres camaradas si mientras trabajaba en ella mi mujer me abandonó?
Vaya, créame que lo siento, las mujeres son como la ayahuasca, le dije. Y ni yo sabía lo que significaba la frase, pero es que no sabia qué decirle y ni siquiera si era mejor que le hablara. No te preocupes por nada, todo eso ya pasó, me hizo saber él. Pues en ese caso no voy a preocuparme, dije. Después, tras esperar en vano que me preguntara qué era la ayahuasca, fui directo al asunto que me había llevado hasta allí. Tiene tanta memoria, pensé, que es capaz de acordarse del dato que ando buscando. Cuando oscurece, siempre necesitamos a alguien, dije. Él repitió la frase dos veces. Una y otra vez, muy lentamente. Y después comentó que el último paso de la razón consiste en reconocer que hay una infinidad de cosas que la sobrepasan. No le entiendo, dije, o tal vez habla usted así porque le sobrepasa algo en estos momentos. La frase, contestó. No entiendo, dije. Que es la frase la que me sobrepasa, me aclaró. Y qué le ocurre a esta, pregunté, aunque no sabía si él estaba hablando de mi frase o de la suya. Nada, dijo, solo que la había olvidado y ahora la recuerdo. Y la enunció lentamente en voz alta: Cuando oscurece, siempre necesitamos a  alguien.[...]"


Enrique VILA-MATAS, Aire de Dylan, Ed. Seix Barral, 2012

  
flor de marge, 
Sant Feliu de Guíxols,
març14

dilluns, 3 de març de 2014

Terror preciosista


"El passat és una història que ens anem explicant"
HER, film d'Spike Jones, 2013

també el present