dimecres, 19 de març del 2014

pares i fills

"[...] 
El meu sisè fill sembla, si més no al primer cop d'ull, el més consirós de tots. Un capmoix i tanmateix un xerraire. D'aquí que no sigui fàcil fer-s'hi, amb ell. Si es troba en inferioritat, es decandeix enmig d'una tristesa irremeiable, si assoleix la supremacia, intenta mantenir-s'hi tot xerrant. No li nego, malgrat tot, una certa capacitat de passió entotsolada; de dia sosté una lluita interior per mitjà del pensament, com en un somni. Sense estar malalt -més aviat té molt bona salut-, de vegades trontolla, especialment als capvespres; no li cal ajuda, però, no cau. Potser, la culpa d'aquest fenomen, la té el seu desenrotllament corporal, és massa alt per la seva edat. Això el fa en conjunt desproporcionat, a desgrat d'altres particularitats remarcables per la seva bellesa, com ara les mans i els peus. El front, però, també el té lleig, arronsat de pell i escarransit de formació òssia.[...] "

F. KAFKA,"Onze fills", Un metge rural,(1919) 
trad. Josep Murgades, Ed. Quaderns Crema, 1995


Detall instal·lació de Nadal a la Plaça Sant Jaume, 
Barcelona, 2014