LA TORTUGA
Quan compara la seva existència amb la d'altres mascotes, la tortuga se sent satisfeta. Pensa en els pobres hàmsters, condemnats a pedalar dins d'una roda amb l'excusa que l'exercici els fa més musculats, intel·ligents i actius. O en els canaris, resignats a morir llançant-se des del gronxador contra el terra o els barrots de la gàbia, envoltats pels propis excrements. A la tortuga, en canvi, només li demanen que amagui i tregui el cap , i que, quan la giren i l'obliguen a donar voltes sobre la closca, mogui les potes com un ballarí de hip-hop. És una activitat suportable, pensa, potser no tan digna com la dels peixos, als quals només s'exigeix que desfilin amb una expressió de misteri filosòfic a la mirada.[...]
S. PÀMIES, "La tortuga" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013
Brocanters,
Figueres14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada