dimarts, 28 d’abril de 2015

some questions

la companyia de veritat,
ens la fa qui comprèn els nostres dubtes i neguits
més que qui ens els vol resoldre


 Real Alcázar, Sevilla, 
gener15

diumenge, 26 d’abril de 2015

dijous, 23 d’abril de 2015

dimarts, 21 d’abril de 2015

la mirada

que bonic que és que ens fotografiï un amor
que bonic que és fotografiar un amor

 

René Gröebli,de la sèrie Eye of Love, 
dedicat a la seva esposa Rita, 1954.

nonsense

el matí és el millor moment del dia i odio començar-lo amb petits disgustos
i odio ésser sensible a bajanades que em disgusten i odio estar en el bucle 
de seguir bajanades i la curiositat em porta a les bajanades i el matí ha de 
continuar essent el millor moment del dia, avui i tots els matins que queden

Museu del Cinema, 


diumenge, 12 d’abril de 2015

il·lusions

les il·lusions dels altres són també les nostres:

la de la cosina que va muntant l'habitació de la seva baby 
la de l'amiga amb qui riem i gaudim de la música sempre, aquest cop com a regal d'aniversari (gràcies!) 
la de l'amiga i els seu amor mirant-se als ulls
la de l'amic que t'ensenya les habitacions de la seva nova casa
la de la mare que explica com en són d'agraïdes l'azalea i la flor dels nou mesos
la del germà i la dona que s'abracen al sofà

també són les meves

un restaurant de Monells, 
octubre14

divendres, 10 d’abril de 2015

L'amor familiar com a conjur contra dificultats i pors

i l'entusiasme i l'humor, 
esclar!


"El pare és membre de l'Associació de Vegetals Animats. Són una colla d'amics que es troben un dia a l'any i planten un arbre i fan un dinar que no és precisament vegetarià. El detall que els uneix és que en el seu cognom hi ha almenys una referència a la flora. El president es diu Pera i també hi ha socis que es diuen Bosch i Rosa. Com que la mare es diu Codony, quan anem al dinar, ens pensem que som els més distingits del club, perquè tenim un llinatge àmpliament vegetal."


JM FONALLERAS, La sala d'estar és un camp de futbol, Ara Llibres, Barcelona, 2015

Platja de Sant Pol, 
Sant Feliu de Guíxols, 
abril15


dijous, 9 d’abril de 2015

La Gioconda o Mona Lisa

"El doctor Cottard nunca sabía de modo exacto en qué tono tenía que contestarle a uno y si su interlocutor hablaba en broma o en serio. Y por si acaso, añadía a todos sus gestos la oferta de una sonrisa condicional y previsora, cuya expectativa agudeza le serviría de disculpa en caso de que la frase que le dirigían fuera chistosa  y se le pudiera tachar de cándido. Pero como tenía que afrontar la hipótesis opuesta, no dejaba que la sonrisa se afirmara claramente en su cara, por la que flotaba perpetuamente una incertidumbre donde podía leerse la pregunta que él no se atrevía a formular: "¿Lo dice usted en serio?". Y lo mismo que no sabía exactamente la actitud que había que adoptar en una reunión, tampoco estaba muy seguro del comportamiento adecuado en la calle y en la vida en general; de modo que oponía a los transeúntes, a los coches, a los acontecimientos, una maliciosa sonrisa, que por anticipado quitaba a su actitud toda tacha de importunidad, porque con ella probaba, si no convenía al caso, que lo sabía muy bien y que sonreía por broma."


(Le docteur Cottard ne savait jamais d'une façon certaine de quel ton il devait répondre à quelqu'un, si son interlocuteur voulait rire ou était sérieux. Et à tout hasard il ajoutait à toutes ses expressions de physionomie l'offre d'un sourire conditionnel et provisoire dont la finesse expectante le disculperait du reproche de naïveté, si le propos qu'on lui avait tenu se trouvait avoir été facétieux. Mais comme pour faire face à l'hypothèse opposée il n'osait pas laisser ce sourire s'affirmer nettement sur son visage, on y voyait flotter perpétuellement une incertitude où se lisait la question qu'il n'osait pas poser : « Dites-vous cela pour de bon ? » Il n'était pas plus assuré de la façon dont il devait se comporter dans la rue, et même en général dans la vie, que dans un salon, et on le voyait opposer aux passants, aux voitures, aux événements un malicieux sourire qui ôtait d'avance à son attitude toute impropriété, puisqu'il prouvait, si elle n'était pas de mise, qu'il le savait bien et que s'il avait adopté celle-là, c'était par plaisanterie.)

M. PROUST, A la recherche du temps perdu. 1. Du côté de chez Swan (1919) trad. Pedro Salinas,  Madrid: Alianza Editorial, 1993.

dimecres, 1 d’abril de 2015

ni 18 ni 21

pèrdua de la majoria d'edat 
però no del dret de vot
en cas de malaltia greu
en cas de solteria greu
en cas d'atur greu
en cas d'edat greu
en cas de borratxera greu

During poker, Joan Thornwaite
Nina Leen, 1941