dissabte, 31 de desembre de 2016

art floral

Dificultat alta

intentar fer un ram bonic d'allò que abans era viu,
procurar fer un ram bonic d'allò que només viu en nosaltres

 magnòlia i eucaliptus bord

divendres, 30 de desembre de 2016

feel at home

hugs & kisses & hugs & kisses 

petons i abraçades
llavis
mans
braços
pell
escalfor
olor
plor

part del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, 
desembre16

dimecres, 28 de desembre de 2016

qui?

Qui m'arranarà els cabells de
la nuca quan em creixin?

 càlida cafeteria d'una gran ciutat plena de pastissos

dimarts, 20 de desembre de 2016

hiper


SFG, 12.16

[...] Por eso, tomar las emociones como criterio último, abdicando de someterlas a consideración crítica alguna [...] no deja de ser una forma de renunciar a la soberanía sobre nuestra propia vida.
De la misma forma que la fantasía hiperracionalista de tenerlas por completo bajo nuestro control o, peor aún, reducirlas a su grado cero, a la mínima expresión, no hace en el fondo sino delatar el miedo a que una determinada emoción pueda iluminar una  parte de nosotros mismos que preferimos que no quede a la vista. Ni de nosotros ni de nadie, por supuesto. 

M. Cruz, "Los sentimientos y el color de la luz", El País, 18.12.16

diumenge, 18 de desembre de 2016

sin darle más vueltas

"Convertido en zurdo a la fuerza, se adaptó a la situación sin darle más vueltas: obligándose con éxito a escribir con la mano que le quedaba -y ya puestos también a dibujar, y cada vez más, cosa que no había hecho nunca con la izquierda-, renunció sin pesar a determinadas actividades ya inaccesibles, como pelar un plátano o atarse los cordones de los zapatos. Respecto al plátano, como nunca había sido muy aficionado a dicha fruta, por lo demás reciente en el mercado, Anthime la sustituyó sin pena por muchas otras de piel comestible. [...] 
Y cuando abría los ojos, cuando recapacitaba sobre las contadas cosas que tenía que hacer durante el día, no era raro que volviera a dormirse tras masturbarse si se terciaba, problema que resolvió rápidamente con la mano izquierda. [...]"

J. ECHENOZ, 14 (2012), Anagrama, 2013

St.Antoni de Calonge, desembre16

dimarts, 8 de novembre de 2016

no frog no more


Bar Royal, des del 1917, Figueres

I’m Nobody! Who are you? 
Are you – Nobody – too? 
Then there’s a pair of us! 
Don’t tell! they’d advertise – you know!
 How dreary – to be – Somebody! 
How public – like a Frog – 
 To tell one’s name – the livelong June – 
 To an admiring Bog!
Emily Dickinson (1830-1886)


diumenge, 16 d’octubre de 2016

Ofrenes o captures

"El color del NO"

La bellesa genera la captura,
que després és un ofrena només cap a un mateix.

El color perdura,
malgrat l'agulla
i el marc.



Mayte Veita, "Efímera", Fundació Vila Casas, Can Mario

dijous, 13 d’octubre de 2016

taques

Lletsó de la Vall d'Aro

Montag va preguntar-li:
- ¿Què hi tens?
- Em sembla que és l'últim dels lletsons d'aquest any. No m'esperava pas trobar-ne cap al jardí tan tard. ¿Sap allò de fregar-lo sota el mentó? Miri.
 Va tocar-se lleugerament el mentó amb el lletsó, tota riallera. 
- ¿Per què?
- Si m'hi deixa un senyal  és que estic enamorada. ¿N'ha deixat?
 No va poder fer altra cosa que mirar.
- ¿I doncs?
- Hi tens una taca groga.
- Que bé! Provem-ho amb vostè, ara...
- No funcionarà.
- Va, vinga -abans que pogués moure's, ella ja li havia posat el lletsó sota la barba. Va fer-se enrere i ella reia-. Estigui's quiet!
 Va mirar-li sota el mentó i va arrufar les celles. 
- Què? -va dir ell.
- Quina vergonya, no està enamorat de ningú.
- Sí que ho estic!
- Doncs el lletsó diu que no. 
- Estic molt enamorat -va mirar d'evocar una cara que lligués amb les seves paraules, però fou en va-. Ho estic!
- Si us plau, no em miri així. 
- És el lletsó aquest; l'has fet servir tot per a tu i per això no ha funcionat amb mi. 

R. BRADBURY, Farenheit 451,(1953)
 trad. Jaume Subirana, Ed. 62, 2013

dimarts, 11 d’octubre de 2016

la mirada

       la mirada en el detall,
que calma i ajuda

 
   Flora de Francesco Melzi (1493-1570)
 a l'Hermitage
                     Gràcies, C.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

l'instint

l'instint vital s'imposa sempre

Davant la ruïna, 
l'aïllament
o la tristesa, també. 

Sant Feliu de Guíxols


dijous, 29 de setembre de 2016

geometria

rebel·lar-se a la vida en bucle

obstinar-se a evitar déjavús


Mesquita, 
Córdoba, agost16

dimecres, 21 de setembre de 2016

dimarts, 20 de setembre de 2016

glossari

 el primer Frida Kalho, 
espeto, Pompidou, Cartalejo, 
Romero de Torres, Taberna Luque, Albaicín, 
catalino, Pedro Ximénez,...

glossari de benestar i somriures

 Platja de la Malagueta, 
Málaga, agost16

dimarts, 12 de juliol de 2016

més que paraules

"Sempre hi ha algú de qui no és possible
prescindir. 
Potser gràcies a això vivim encara."

J. VINYOLI, "Postal a Salvador Clotas", 
dins Tot és ara i res, 1970

Begur, juliol 16

dilluns, 9 de maig de 2016

paint it rose!!

                         O en construcció
Preparació instal·lació Temps de flors al Jardins de la Francesa,maig 16

divendres, 8 d’abril de 2016

Oh / Ho

Reproducció a la revista El Temps 
de "Toro" de Miquel Barceló
[...]
- Retira-ho!
Aquesta ordre meva a en Cecil Jacobs va marcar el començament d'una temporada negra per a en Jem i per a mi. Ho vaig dir amb els punys tancats i amb intenció de pegar-li. L'Atticus m'havia promès que m'estovaria si sabia que m'havia tornat a barallar; ja era massa gran per fer aquelles coses de nena petita, i com abans aprengués a dominar-me, millor per a tothom. Però no vaig trigar gaire a oblidar-ho. [...]


H.LEE, Matar un rossinyol, Ed.62, La butxaca, 2016

divendres, 18 de març de 2016

dimarts, 15 de març de 2016

al matalàs

pensant en un carro ple de flors

Il·lustració de Marc Vicens 
 JM FONOLLERAS i M. VICENS, El nen del matalàs, 2016
I premi Conte Infantil Il·lustrat Modest Prats, 2015

dilluns, 7 de març de 2016

doble flor

és bonica   i   és bonic

gràcies, Cannibal

margarida africana, 
casa, març16

dimarts, 9 de febrer de 2016

mosaic

- ¿Què celebrem? ¿Per què brindem?

- Perquè hem passat un dia més junts.






Mosaic normand, s. XII, pila baptismal
església Santa Lucia, Ortigia, Sicilia
agost 15

dimecres, 3 de febrer de 2016

"em reconec de seguida"

[...]
"De lluny, em veig arribar: em reconec de seguida. Duc la mateixa roba i , en aparença, les mateixes expectatives. La primera mirada és de desconfiança. Encaixem. Trenquem el gel amb banalitats i somriures nerviosos. A poc a poc, però, perdem la batalla contra el silenci. Sense gosar mirar-nos, paladagem el fracàs amb resignació d'un remugant, com si enyoréssim la loquacitat nocturna i les converses que, il·lustrades amb el so dels dits corrent damunt del teclat, no s'acabaven mai. Incòmodes, no sabem com reaccionar fins que, com un sol home i activats per la mateixa vergonya, ens aixequem i, sense acomiadar-nos, ens en anem en direccions oposades. 


"Benzodiazepina" de S. PAMIES, Bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010

Ortigia, Siracusa, 
Sicília, agost15


dimecres, 27 de gener de 2016

tacte

[...]
"Como estudiantes de medicina, no estábamos sobrecargados de clases ni instrucción formal; la enseñanza esencial se llevaba a cabo junto a la cama del paciente, y la lección esencial consistía en escuchar, en comprender el "historial de la dolencia actual" de labios del paciente y hacer las preguntas adecuadas para conocer los detalles. Se nos enseñaba a utilizar los ojos y los oídos, a tocar, a palpar e incluso a oler. Escuchar el latido de un corazón, percutir el pecho, palpar el abdomen y otras formas de contacto físico eran no menos importantes que escuchar y hablar. Podían establecer un vínculo físico y profundo; las propias manos se podían convertir en herramientas terapéuticas."
[...]
O. SACKS, En movimiento. Una vida, Ed. Anagrama, 2015


dissabte, 9 de gener de 2016

nou

decoració de Nadal d'un carrer de Firenze, 
desembre15

Bodegues Ferreira, 
Porto16

Logo de les bodegues Ramos Pinto, 
Porto16