divendres, 8 de setembre de 2017

bonica

Com la primera llum del dia!!!
Per molts i molts i molts i molts i molts dies plens de les teves rialles i somriures. 
Per molts anys, Nurita estimada!!!


dilluns, 4 de setembre de 2017

Tacte

Serveix fer les coses bé?

Tenint respecte, ètica, empatia
si finalment aquests colors són tan poc compartits.
Qui queda en aquest erm?
Moltes persones, diu el meu cor
desmentit massa sovint pels ulls i pel cervell.
Potser és no saber què és és el bé:
debilitat per la dependència a evitar les inclemències emocionals.

Potser fins i tot no s'han fet tan bé, totes.
Ràfegues de caràcter i febleses. El bé ve després.

Serveix de res intentar fer les coses bé?
Les coses? Quines coses?

"Entomologia"
Gerard Mas, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols,
agost17

diumenge, 3 de setembre de 2017

cariàtide s.XXI


"Cariàtide aguantant el món",
Gerard Mas, marbre de Carrara, 2007
al monestir de 
Sant Feliu de Guíxols, agost17
Així a l'estiu:
fantasies compartides. 
Sostenible?

diumenge, 6 d’agost de 2017

processos

moviment
estat
consciència
records
tics
vicis
-aprenc-
i
go, go, go, go, go, go, go, go, go
en bucle i amb un somriure al cor

Un punt del riu Ter, 
amb prats de flors grogues a l'aigua

dissabte, 20 de maig de 2017

mind the gap

Dublín, abril17


NESSOS

Fa mal, desassossega, 
saber que mor el que va néixer amb plors
de desesper feliç perquè ens havíem 
trobat. 
          I temps després, 
quan l'un a l'altre ens vam posar camisa
de foc, se'ns va impregnar talment
al cos que no poguérem
treure'ns-la més. 
         Ho dic amb violència
mal continguda mentre cau amb sord
estrèpit, lluny, desfeta en pols, 
la pira de nosaltres. 
J. Vinyoli, Tot és ara i res (1970)

dimarts, 9 de maig de 2017

a flor d'aigua

"Va deixar caure el  vestit i la bossa a la sorra i va nedar amb un crol segur fins al mur de pedra. Llavors va tornar, surant i nedant. Es va aturar en un punt, amb el cap a fora, movent braços i cames, i va esclafir a riure, fins que tot seguit es va estirar a flor d'aigua, a prop de la platja, i es va bressolar en les onades  i en el silenci, amb els ulls oberts cap al cel blau i enlluernador."

L. BERLÍN, "Todo luna, todo año", Manual per a dones de fer feines, L'altra editorial, 2015

Can Blasco, Sant Feliu de Guíxols, 
maig17

dimecres, 26 d’abril de 2017

marees

mai no estarem en un lloc segur;
sentir que potser sí en deu ser l'antídot

Howth, Ireland, 
abril17

divendres, 14 d’abril de 2017

dijous, 6 d’abril de 2017

codis

De fet, 
només en conec un.


El codi d'honor dels cavallers 
no passava per no ferir, sinó per no mentir.

Respecte sempre per l'antagonista, 
buscant el cos a cos, 
la sang, la suor, la salabror de la pell.

Ara és fàcil dir-se que un mateix n'és!! 
L'armadura, de quincalla: pantalles i carcasses,
no protegeix, amaga. 
Codis binaris, musicals i visuals amb sabor de marbre. 
Gestos banals i per als altres. 

I la valentia es torna gosadia,
i el repte, retirada. 

Quina nostàlgia.



dilluns, 3 d’abril de 2017

diumenge, 2 d’abril de 2017

aiguamarina

                        Colors i formes,
de tots, 
   de ningú 
          i només meus.



divendres, 31 de març de 2017

Blau i daurat

                             El sol,
                      un regal


dilluns, 27 de març de 2017

dissabte, 25 de març de 2017

dilluns, 20 de març de 2017

dissabte, 18 de març de 2017

llum

El record de la teva energia i entusiasme
m'acompanya cada dia i
em recorda que la vida és bonica.

Per tu,Tiu
Tiu

dimecres, 8 de març de 2017

univers

en el nostre univers particular, 
la llum, la dirigim nosaltres

Joy Eslava, 
febrer17

divendres, 3 de març de 2017

guia

reina i senyora d'ella mateixa
serenor i seguretat
plaer i control


Maja desnuda, F. Goya y Lucientes, 
abans 1800, Museo del Prado

l'inconnu (I)

reactiu!


Concert de Blonde Redhead, 
Sala Joy Eslava, febrer17

dimecres, 22 de febrer de 2017

quaranta-cinc

perquè va ser al setanta-dos, i dos s'havien conegut abans -i 
es van ignorar després. Però abans: dos més + una - un.

Embolic numèric, xarxa d'afectes que ens expliquen, ens sostenen i ens empenyen cap al benestar, més enllà dels nostres propis desitjos. 
El més emocionant és saber que, per sobre de tot el que passi, el viatge és amb la companyia de qui promou el somriure, l'alegria i celebrar que encara estem per aquí. 


Àmfora amb Mirto, al Pappa e Citti
Barcelona, febrer 17

divendres, 10 de febrer de 2017

Ressenya

                                            Fruit de la reflexió sòbria,
                                            o del pes de la culpa moral,
                                            -vestigis cristians, també?-
                                            o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
                                            penedir-se o justificar-se
                                            no esborra ni un bri de la crapoleria
                                            fatxenda que durant massa temps
                                            va ser la màscara.

I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop,  allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.

"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.



dimarts, 7 de febrer de 2017

per a la ment i el cor

El color verd i el color rosa 
equilibren el cor.
El rosa, constant. 
El negre sobre blanc, la ment. 

Moneder d'Odada.

Gràcies, Nurita, preciosa

dimarts, 31 de gener de 2017

dijous, 26 de gener de 2017

nocturn

cauchemar: De l’ancien français cauquemare, composé de cauque (apparenté à l’ancien français cauche, du verbe chauchier (« presser, fouler »)), et de mar, emprunté du moyen néerlandais mare (« fantôme nocturne »).
Un cauchemar est un rêve causant une forte émotion négative, le plus communément de la peur ou de l'horreur, mais également du désespoir, de l'anxiété ou une grande tristesse. Ce type de rêve peut impliquer des situations de danger, de mal-être psychologiques ou physiques, de terreur. Les rêveurs se réveillent souvent dans un état de détresse, et peuvent avoir du mal à retrouver le sommeil durant un certain temps.
nightmare                                                   malson

A vegades tan sols és el que ve després del TO BE CONTINUED que l'inconscient prepara i que el conscient no pot ni imaginar ni preveure.

diumenge, 22 de gener de 2017

background

"L'avi brescava la mel."
La mare menjava cigrons aixafats amb mel.
"Ens agradava tot perquè no podíem triar res", 
a pagès. 

Pa fet artesanalment al restaurant El Sidral, Girona,
gener17

diumenge, 15 de gener de 2017

hijos e hijos de

Esclar!!!
La perplexitat  i la  ira apareixen per l'oblit.
-Must to remember-

"[...]Eran cuentos de hambre y frío, poblados de hijos de puta que se quieren comer a los niños, de madrastras asesinas, padres avaros, enanos que raptan criaturas, hermanastras envidiosas y tipos que al anochecer meten a los niños desobedientes en un saco. Lo increíble es que aunque esos cuentos habían sido inventados para advertir a los inocentes de los peligros que les acechaban, a la luz del día los miedos que nos provocaban estas narraciones desaparecían, y volvíamos, morbosos, a pedir más de  lo mismo, descubriendo de manera inconsciente que la ficción nos proporcionaba sensaciones negativas y a la vez atractivas.[...]"

E. LINDO, "Cuentos para niños morbosos", en Don de gentes, El País, 14/01/17



dissabte, 14 de gener de 2017

piensa

Flor y cronopio

Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz. La flor piensa: «Es como una flor».

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962


diumenge, 8 de gener de 2017

divendres, 6 de gener de 2017

in

"[...] El presente que no se vive está sujeto al mañana; no vivir, pensarse como futuro, significa proyectarse como inexistencia. Ninguna civilización ha menospreciado tanto el presente como la occidental, a expensas siempre de lo venidero, de lo que está más allá. [...]"

R. ANDRÉS, Pensar y no caer, Ed. Acantilado, 2016

Sitges, gener17