dimecres, 22 de febrer del 2017

quaranta-cinc

perquè va ser al setanta-dos, i dos s'havien conegut abans -i 
es van ignorar després. Però abans: dos més + una - un.

Embolic numèric, xarxa d'afectes que ens expliquen, ens sostenen i ens empenyen cap al benestar, més enllà dels nostres propis desitjos. 
El més emocionant és saber que, per sobre de tot el que passi, el viatge és amb la companyia de qui promou el somriure, l'alegria i celebrar que encara estem per aquí. 


Àmfora amb Mirto, al Pappa e Citti
Barcelona, febrer 17

divendres, 10 de febrer del 2017

Ressenya

                                            Fruit de la reflexió sòbria,
                                            o del pes de la culpa moral,
                                            -vestigis cristians, també?-
                                            o sobretot, perquè és sabedor que retractar-se,
                                            penedir-se o justificar-se
                                            no esborra ni un bri de la crapoleria
                                            fatxenda que durant massa temps
                                            va ser la màscara.

I llegint la ficció d'una ficció,
hi volem trobar veritats.
De cop,  allò que vam viure literàriament
i literalment es materialitza en paper i tinta.
I amb calma i lucidesa -potser també tenyida
de massa ànsia- descobrim petites veritats
d'una ficció feta ficció.

"Perquè quan ens trobàvem era impossible
retenir la vibració sentimental i l'emoció instantània",
(Il·lusions elementals, de Ponç Puigdevall)
jo no ho podria haver dit millor.



dimarts, 7 de febrer del 2017

per a la ment i el cor

El color verd i el color rosa 
equilibren el cor.
El rosa, constant. 
El negre sobre blanc, la ment. 

Moneder d'Odada.

Gràcies, Nurita, preciosa